A Barcelona Secreta, no enveiem gaires coses de Madrid, però n’hi ha una que de vegades ens fa mal: l’orgull i la defensa que mostren per la seva cultura gastronòmica. No és cap secret que allà és menys difícil trobar bars “autèntics” que aquí, i que mentre a l’hivern tenen un munt de tasses de cocido per escalfar-se les mans, aquí encara lluitem perquè l’escudella no perdi terreny davant del ramen. Però sembla que això està canviant.
Al cor del Quadrat d’Or, al districte de l’Eixample, on el barri es va fer fort quan va néixer, Veracruz ha renascut, un bar gallec que ha romàs com era però que Gerard Sans, Marcos Costa i Grey Mora han convertit en una veritable casa de menjars, on el menjar és assequible, on el plat del dia és «clar i català» i on fins i tot la tele s’encén per sempre mostrant les notícies als comensals de pas. Ah, i on també hi podeu trobar una altra cosa: una olla d’escudella que espera estar al foc els 365 dies d’aquest any.
L’escudella eterna
El mite de la sopa eterna existeix: aquell brou que es pot anar alimentant per sempre, i que diuen que era comú en moltes èpoques, quan no era tan fàcil encendre un foc i no hi havia prou varietat d’aliments per fer una sopa nova cada dia. La de Veracruz no és exactament així (en Gerard la treu del foc cada dos o tres dies i la torna a començar), però el concepte és el mateix: tenir un plat de sopa catalana sempre disponible i a punt a taula.
Un plat generós: 10,50 € per cassola (suficient per a dues persones), que serveix d’entrant per a un menú sense menús tancats, però amb un plat del dia, que sempre inclou receptes de la «cuina catalana tradicional radical», com ho defineix en Gerard. Radical no vol dir inventiu, sinó radicalment tradicional: llenties, fricandó, butifarra amb mongetes i, per descomptat, arròsels dijous.
Un plat generós: 10,50 € per cassola (suficient per a dues persones), que serveix d’entrant per a un
Els ingredients són de primera qualitat: si tothom pogués parlar amb en Gerard com ho vam fer nosaltres, podria transmetre l’honestedat de la seva despensa: ous de Calaf, aus de corral de Torre d’Erbull, carn de Cal Tomàs o menuts de Menuts Rosa, del mercat de la Boqueria. La resta prové del mercat de la Concepció.
Ous per a la butifarra del perol i l’omleta de mongetes (com he dit, radicalment tradicional). Aus de corral per a les croquetes de pollastre, que, juntament amb les de rape i les de gambes, són un imprescindible. La carn per a l’esmentada escudella i els menuts per a la cap i pota, que també es respecta aquí (tot i que se serveix amb tripa). I de la peixateria de La Concepció, els ingredients per a l’altre estofat, la Sarsuela, el seu plat més ostentós (encara que, per a nosaltres, el menys necessari). Ben combinat, per menys de 20 £ ja has sortit i has menjat de gust.
L’horari del Veracruz també és una declaració d’intencions. Obert de manera ininterrompuda de 9 a 16 h entre setmana, el restaurant se centra en el ritme diürn del barri, evitant els sopars llargs en favor del menú del dia i els estofats ràpids però reconfortants. És cuina del dia a dia, que alimenta veïns i treballadors que busquen alguna cosa més que un entrepà de cadena i que troben aquí un refugi de cuina catalana radical que desitjaríem que fos més comuna i menys radical a la ciutat.
Potser t’interessa: Restaurants amb cuina autèntica de Barcelona i catalana