Marta Lloret no té por d’entrar a la casa d’un desconegut. En la seva recerca de la masia impossible, Marta aparca el cotxe on sigui necessari i truca al timbre amb la desimboltura de qui té clar el que està buscant, i amb la candidesa i la decisió de qui només vol fer una cosa tan invasiva i innocent alhora com és observar una casa aliena.
Ho fa perquè no ho pot evitar, i perquè si molts busquen fer de la seva passió una feina, la Marta ha fet el contrari, i ha convertit la feina en una passió. Ella, que va començar visitant algunes masies en el seu horari laboral com a tècnica de patrimoni, ha acabat dedicant els seus caps de setmana a recórrer Catalunya per catalogar els masos més impressionants del país.
La caçadora de cases de pagés
Marta Lloret, o com es fa dir a xarxes, La Caçadora de Masies, no sabia que això podia passar. Una filia personal que podia no interessar a ningú, té ja 40 mil seguidors a Twitter i d’altres tants Instagram. Persones que segueixen els seus descobriments i al·lucinen amb el patrimoni que els camps catalans amaguen a les masies d’aquells que algun dia els van cultivar.
Als perfils de xarxes de La Caçadora es revelen dues cares de naLloret. La quantitat ingent i imparable de fotos que cataloguen masies noves revelen la condició de tècnica de patrimoni de l’autora. La sensibilitat i la bellesa de les fotos que fa per revelar els detalls de les cases que troba ens parlen d’una persona enamorada del que fa. El seu amor s’encomana, i als seus perfils arriba cada dia més gent a la recerca dels tresors que troba cada cap de setmana.
Maratons a la recerca de la masia perfecta
«Aquest cap de setmana recorreré uns 350 km.». O el que és el mateix, l’equivalent a recòrrer absolutament tota la costa de Catalunya, del primer poble a l’últim, només per plaer. De forma gairebé sistemàtica, Marta Lloret condueix cada cap de setmana el país buscant les masies que coneix, les que li han xivat, a les que l’han convidat o les que es troba.
«Si veig una masia que m’agrada m’aturo, truco a la porta i pregunto, i intento convèncer l’amo perquè em deixi visitar-la». A hores d’ara, però, Lloret explica que els seus seguidors ja li envien un flux constant de masies noves que ella apunta per visitar a les seves rutes. «Ja no sóc caçadora, sinó més aviat recol·lectora», somriu.
A la cerca no hi ha afany de catalogar, sinó de veure i mostrar. «A la gent li agrada trobar els tresors que s’amaguen dins les cases». Per a ella, les masies són testimonis físics que expliquen on venim i com s’ha construït el territori. «Conèixer la història d’un lloc i veure com s’està perdent acaba sabent greu».
Tornar a les masies allò que ens han donat
Amb una història que fa creure en la justícia ocasional de les coses, les passejades de Marta a la recerca de la masia oblidada han acabat creant un projecte que rescata les masies de l’oblit. Masiaire és una iniciativa que busca trobar llogaters per a masies abandonades, tancant així el cercle.
Per cert, la feina de Lloret es pot apadrinar, ajudant aquesta apassionada que va convertir la seva feina en un hobby a recórrer el camí invers i fer del seu hobby una feina que la permeti viure d’allò que cada dia gaudeixen prop de 80 mil persones: la descoberta dels secrets de les masies del camp de Catalunya.